L’ús de la seda troba el millor exemple de la seua continuïtat històrica en la ciutat de València. Dins de la festa fallera, l’Ofrena és l’acte més especial i emotiu on milers i milers de valencians acudeixen, des de qualsevol punt de la ciutat, a la Plaça de la Verge per retre-li homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu dels Desamparats.
Dos dies on els carrers es dibuixen amb damascos, brocats, brocatels, sedes i espolins en un clar exemple per deixar ben palés que la seda valenciana segueix molt viva gràcies a la festa fallera. Tant és així, que tal i com assegura Vicente Genovés, president del Col-legi de l’Art Major de la Seda: “l’Ofrena de l’any passat va ser clau perquè el Comité Directiu de la UNESCO descobrira la fortalesa i la explosió de seda que existeix en la indumentària valenciana. Es van quedar impactats en veure tants teixits plens de disseny i colorit. La producció artesanal de la seda està unida a la confecció de la indumentària i la seda va aportar-hi un plus, un puls definitiu a la candidatura de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.
El protagonisme de la seda en la nostra indumentària està intrínsecament relacionat amb la indústria sedera desenvolupada en el conjunt del d’aleshores Regne de València, però centrat en la ciutat, i sobretot en el barri de Velluters. El vigor que va tindre el vellut en el segle XV, el varen tindre en el XVIII els espolins, damascos o brocats amb l’arribada del telar Jacquard. Espectaculars dissenys de gran colorit i complexitat, així com unes estrictes normes de qualitat, van fer d’estos teixits una cosa única. La seua fama arribà a ser coneguda arreu del món, i els seus dissenys encara perviuen gràcies a la indumentària valenciana, raó de ser de la continuïtat i existència de la producció d’estes teles. En el segle XVIII València va ser el centre seder espanyol amb més de 3500 telars funcionant en eixos moments i quasi le meitat de la població activa treballant en activitats relacionades amb el sector.
“De tots els teixits, la màxima expressió la protagonitza l’espolí, un teixit exclusiu, únic, elaborat de manera artesanal en un telar Jacquard manual. La quantitat de colors i les possibilitats de personalitzar cada teixit es donen gràcies a l’elaboració manual, la qual cosa en un telar mecànic és impensable”, indica Vicente Genovés.
València disfruta i es vesteix estos dies a l’Ofrena amb les seues millors gales i mostra l’esplendor del seu vestit regional amb la seda present més que mai. Una riquesa en els teixits que ens recorda la història i la tradició dels teixidors valencians que des del Gremi de Velluters al llarg de més de cinc segles treballaren, i continuen fent-ho, per mantindre-la viva.
