La paraula espolí ve de l’antic alt alemany spuole, espanyol; llançadora i que ací va prendre el nom de “espolí”. És una llançadora xicoteta amb què es teixeixen a banda les flors i altres motius que es barrejen i entreteixeixen amb les teles, especialmente sederies, i a les que se’ls anomena teixits espolinats.
Espolinat és el teixit elaborat amb efectes d’espolins, produint l’efecte de brodat. Sembla que esta tècnica va ser d’invenció espanyola i que va ser, sense dubte, aplicada per primera vegada en els teixits hispanoàrabs del segle XV.
Van ser els mestres seders valencians els que van aconseguir amb esta tècnica, una gran mestria. Per tant, els teixits espolinats són l’autèntica joia de totes les sedes valencianes.
La gran riquesa d’un teixit espolinat és que el teixidor no té límit en el nombre de colors que pot espolinar a la trama. És el fet més aclaparador que a colp d’ull podem veure per tal de saber si és un “espolí”.
Hui en dia els seders valencians, continuen teixint artesanalment amb gran destresa i habilitat dibuixos amb efectes espolinats.
Dibuixos molt coneguts com ara València, Carpio, Regna, Lluís XV, mostren la gran delicadesa que l’artesà seder posa en la seua elaboració. Són autentiques obres d’art que no estan a l’abast de la mà de moltes butxaques pel seu elevat cost, justificat totalment per l’enorme temps que inverteix el teixidor al teixir-lo de forma manual.
Una de les funciones prioritàries que té el Col-legi de l’Art Major de la Seda és protegir estos teixits i als seus fabricants. D’esta manera es fa amb les certificacions que fa un temps s’han tornat a reprendre per tal de protegir este teixit artesanal que és patrimonio de la nostra identitat sedera valenciana.
Autentificant, protegint i conscienciant. Esta és la manera que ens ha de dur a que les sedes espolinades valencianes “espolins” continúen brillant com sempre, especialment estos dies de Falles.
Per Vicente Genovés, President del Col.legi de l’Art Major de la Seda.