“HEM DESPERTAT LA CONSCIÈNCIA SEDERA DE VALÈNCIA”
Als seus 62 anys, Vicent Genovés del Olmo, president del Col.legi de l’Art Major de la Seda desde el 2009, viu un somni del qual és difícil despertar. Desde el 18 de juny, dia de la inauguració del rehabilitat edifici, gaudeix d’un lloc emblemàtic, història viva de València, que compleix tres mesos de vida i que estigué a un pas de perdre’s pel seu estat ruïnós.
Quin balanç fa dels tres primers mesos del Museu de la Seda?
Han passat prop de 15.000 persones i és, sense dubte, una dada molt positiva. És molta més gent de la que esperàvem en un principi. Hi havia interés per conèixer este patrimoni de València. Una vegada ha passat la temporada estiuenca, amb un turisme més variat, és el moment de recuperar el visitant més local. Tenim en marxa activitats dirigides als col.legis per als nostres jovens estudiants, volem que les comissions falleres ens visiten, és a dir, entrem en una dinàmica que fins i tot ens pot fer incrementar el nombre de visitants. Volem dirigir-nos a tots els sectors per què coneguen la cultura de la seda. Fins ara el visitant se’n ha anat molt sorprés. Ara veuen i entenen tot allò que envolta a la seda, la seua importància en la València dels segles XV al XVIII, època de lideratge en producció sedera. Gaudeixen d’una exposició museogràfica molt sintetitzada i la gent se’n va del museu molt documentada. És un museu didàctic i la gent ho valora molt.
De totes les estances del Museu de la Seda, quina és la que més impacta als visitants?
El visitant que ja coneixia la casa es queda impactat quan veu com s’ha recuperat l’edifici i el treball magnífic que s’ha dut a terme. També molts d’ells es queden meravellats dels recursos trets a l’edifici, ja que els espais s’han espremut al màxim.
La gent que no coneixia res del mateix es sorprén de veure tota esta història de quasi 600 anys. L’arxiu, la joia de la corona del gremi constata tot allò que contem. Tanmateix, els sorprén veure els mitjans tan rudimentaris amb els quals es treballava i les meravelles que es feien als telars, els frescos, l’hort. És un museu variat, xicotet i bonic, i el visitant, la veritat és que gaudeix molt amb la visita.
Quins són els objectius del museu a mitjan i llarg termini?
La Junta de Govern d’este Col.legi de l’Art Major de la Seda té com a objectiu fonamental la sostenibilitat de l’edifici i del museu. La iniciativa i el seu manteniment és totalment privat. Sempre dic que este edifici és una institució privada amb vocació pública. Hem de fer-lo sostenible perquè no tenim ajuda d’organismes públics ni tampoc l’esperem. Per a nosaltres poder obrir cada dia les portes del museu ja és motiu d’alegria.
Caldria afegir-hi que altre dels objectius és tractar de lligar al visitant de la Llotja de la Seda amb el museu. Hem d’estar com un pegat a la Llotja. M’atreveria fins i tot a assegurar que seria convenient que conegueren abans el museu per tal de saber la importància de la seda a València.
En el programa de la Ruta de la Seda de la Agència Valenciana de Turisme, hi ha aprobada una proposta per lligar els dos edificis mitjançant una senyalització dels carrers. Estem a set minuts passejant i cal vincular les visites. També estem treballant amb l’Ajuntament de València la possibilitat d’establir una entrada conjunta. Però el nostre gran objectiu és que el Col.legi siga sostenible.
Establir vincles amb el món faller també es important?
La riquesa i varietat de la indumentària no sorgeix perquè si, ve d’una cultura d’enrere que és la que expliquem ací al museu. Este edifici és el bressol de la seda a València. Hem despertat la consciència sedera de la ciutat. La seda segueix més viva que mai gràcies a les Falles. Volem que ens visiten totes les comissions falleres. També oferim la possibilitat per als fallers que ho desitgen de fer-se fotografies com a un record únic de l’exercici. Sense dubte les Falles mantenen viva la industria sedera.
Se li veu orgullós de presidir una institució que ja és tota una referència a València…
La veritat és que sí, els últims presidents lluitaren de valent per tractar d’aconseguir tot allò que nosaltres hem sigut afortunats d’haver aconseguit. Gràcies a la Fundació Hortensia Herrero este Col.legi ha tornat a nàixer. Han sigut 30 anys de lluita. Aconseguir salvar l’edifici és una cosa increïble. S’ha fet un gran treball i la gent ho valora.
Hi ha vegades que estàs al pati prenent un café, tanques els ulls i penses que estàs somiant. Tardarem temps per tal d’assimilar tot allò que hem aconseguit.
